dimecres, 18 de novembre de 2009

la millor experiència de la meva vida

moltes vegades em demanen què se sent al ser mare, però és innexplicable, els dic que és la millor experiència de la meva vida, però perquè et puguin entendre s'ha de viure.

algunes fotos ajuden a tenir-ne una idea.

aquí començava l'aventura, una bona panxa i molta il·lusió. dues peques, la Mar i l'Emma. fins que sense avisar i massa d'hora, van voler sortir, a partir d'aquí és quan de veritat et canvia la vida.

petitones però amb molt geni, sense deixar-nos dormir ni una mica, però precioses. per nosaltres les més maques.
han anat creixent, i ja tenen 2 anys i mig, estan com uns trastos. als pares ens cau la baba.

això si, mai hem parat de fer coses, sempre actius i amb ganes de passar-ho bé. aquí les peques tenien 2 mesos i vam anar a caminar una mica pels llacs de meranges.

aquí us deixo amb les fotos.


(em sap greu mireia, però no l'he escrit a mà, es que era mes ràpid i més facil així :) )

4 comentaris:

Mireia ha dit...

Ohhhh, quina panxulina que feies!i que mones que estaven, tant petites

el proper a mà eh?

Joana ha dit...

Aquesta entrada, que és, per veure si s'anima la Mireia? Sé que m'estic ficant en un terreny complicat!

Mireia ha dit...

nenes, fins i tot al blog; és que sou una "pesadilla"

alba ha dit...

ja ja ja!!! si si, es per animar la mireia!!! o a tú joana!!! jo ja m'he plantat!!!