dimarts, 24 de novembre de 2009

un acudit dolentot

Això són un pare i un fill, i aquestes que el fill li pregunta al pare:


Fill: -Papa, he de fer un treball per a l’escola, et puc fer una pregunta?

Pare: -Clar fill. Que vols saber?

Fill: -Que és la política?

Pare: -Com t’ho explicaria, agafem cóm a exemple casa nostre. Jo sóc el que porta els diners a casa, així que podem dir que jo soc “el capitalisme”. La teva mare és la que administra aquets diners, per tant li direm “govern”. Entre tos dos cuidem de tu i de les teves necessitats, així que tu ets “el poble”. A la dona de la neteja li podem dir “la classe treballadora” i a la teva germana petita podem dir que és “el futur”. Entens fill?

Fill: -No estic del tot segur, he de pensar-ho.



Aquella nit, quan els plors de la seva germana petita el van despertar el noi va anar a veure que passava. Al veure que la seva germana havia embrutat els bolquers va anar a l’habitació dels seus pares, però només és troba a la seva mare dormint profundament. Aleshores va a l’habitació de la dona de la neteja i és troba al seu pare al llit amb ella. El noi colpeja la porta però ningú el sent, per tant torna al llit a dormir.

Al matí següent el nen li comenta al seu pare:

Fill: -Papa, crec que ja he entès que és la política.

Pare: -Molt bé, Avia’m explica-m’ho amb les teves paraules.

Fill: -Doncs, mentre el capitalisme es folla a la classe obrera i el govern no fa cas a res, el poble és ignorat completament i el futur està ple de merda.

dimecres, 18 de novembre de 2009

la millor experiència de la meva vida

moltes vegades em demanen què se sent al ser mare, però és innexplicable, els dic que és la millor experiència de la meva vida, però perquè et puguin entendre s'ha de viure.

algunes fotos ajuden a tenir-ne una idea.

aquí començava l'aventura, una bona panxa i molta il·lusió. dues peques, la Mar i l'Emma. fins que sense avisar i massa d'hora, van voler sortir, a partir d'aquí és quan de veritat et canvia la vida.

petitones però amb molt geni, sense deixar-nos dormir ni una mica, però precioses. per nosaltres les més maques.
han anat creixent, i ja tenen 2 anys i mig, estan com uns trastos. als pares ens cau la baba.

això si, mai hem parat de fer coses, sempre actius i amb ganes de passar-ho bé. aquí les peques tenien 2 mesos i vam anar a caminar una mica pels llacs de meranges.

aquí us deixo amb les fotos.


(em sap greu mireia, però no l'he escrit a mà, es que era mes ràpid i més facil així :) )

diumenge, 8 de novembre de 2009

la festa d'en Rocaguinarda

hem anat a olost a veure la festa d'en Perot Rocaguinarda, el banodoler, una festa molt maca, hi col·laborava tot el poble, i els gegant i tot!!! a les nenes els ha encantat tan l'obra que feien al mig del poble com la ballada que han fet els gegants a la plaça.
tot molt ben ambientat i molt ben preparat. Carrers, actors, extres,... per tot el poble. molt bo un que feia de borratxo, molt autèntic.
sabeu qui era en Perot Rocaguinarda? doncs jo ho he buscat i aquí ho teniu:

Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà a finals del 1582. Va ser el fadristern d'una propietat benestant, ben relacionada i implicada en les rivalitats feudals. Des de ben jove es va veure implicat en lluites entre senyors del bàndol nyerro, amb en Carles de Vilademany com a cap, i del bàndol cadell amb el bisbe de Vic Francesc Robuster anomenat pels seus enemics com «el cadell gros».


Era un bon estrateg: hàbil i audaç. Indiscutiblement posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament; d'altra manera no hagués aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat tampoc se n'hagués sortit de les contínues persecucions a que fou sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Era temut pels soldats i per l'autoritat, estimat per bona part del poble ras, molt odiat pels seus nombrosos enemics i summament respectat per la seva quadrilla.


Més enllà de les nostres terres Rocaguinarda és considerat com a un dels grans bandolers populars europeus comparable al conegut Robin Hood. Ja sabem que és difícil ser profeta a la pròpia terra però no per això hem d'oblidar personatges nostres d'aquesta categoria. Com a bandoler; com a cap militar; com a negociador; com a pertorbador social; i en definitiva, com a personatge històric; ho va ser molt més en Rocaguinarda que cap altre dels bandolers catalans. Però Perot ho ha tingut tot d'esquena per a passar a la història de Catalunya tal com es mereixia i ha estat bandejat durant massa temps per bona part de la cultura catalana. Sort n'hem tingut de Cervantes, del rector de Vallfogona, de mossèn Cinto, de Soler i Terol i de l'imaginari popular per mantenir fresques a la memòria les seves gestes i proeses.

No sabem quan va morir exactament però se suposa que la seva vida fou llarga, consta que encara era viu el 1635. Va marxar de les nostres terres que tenia 29 anys com a cap del bandolerisme català i als 53 anys potser encara era capità a Nàpols. Tota una llarga vida de militar.

Xavier Roviró i Alemany
Folklorista, president del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona
(10-VII-2006)



 ens ha agradat moltíssim, hi tornarem l'any vinent.

perdoneu per les fotos, són fetes amb el mobil... je je!! ;p