dijous, 30 de juliol del 2009

de vacances?

ja fa més d'una setmana que estic de vacances, que de fet és un dir, perquè estic 24 hores amb les meves peques, i això cança més que no pas treballar... però si, són vacances.
però ahir, de cop i volta em truquen de la feina i em diuen que he d'anar a firmar el nou contracte avui al dematí, i es clar, no es pot dir que no a segons què, però la veritat es que em va fatal.
de cop i volta se'm va girar una feinada!!!
pensa amb qui deixar les nenes demà tot el dematí, perquè a firmar el contracte hi he d'anar a barcelona, i no em queda precisament a prop, o sigui que en tinc per unes quantes horetes....
pensa què els dono per dinar quan arribi, ja que ja no tindré pas temps de pensar-ho quan arribi, estaran ja afamades!!!
una vegada tot organitzat, ara si, me'n vaig a barcelona a firmar un contracte, però, estic de vacances, oi?

dilluns, 27 de juliol del 2009

un bonic poema

Els ocellets, fillet meu, es bressolen
amb el va-i-ve dels florits barnquillons.
Els ocellets que a l'hivern es condolen
no tenen mare que els faci petons.
Riu, tendre infant, quan jo et faci manetes;
riu com els àngels que juguen al cel,
que la marona sap fer-ne festetes
dolces, més dolces que bresques de mel.
Sobre ma falda, on e vetllo encisada,
jo et bressaré fins que et vegi adormit,
com bressa l'aire les flors de la prada
quan es desperten del son de la nit.
Quan siguis gran i jo sigui velleta,
guia'm com ara jo et guio a tu:
les meves ales d'humil ocelleta
sense un costat no em podrien pas dur.
Les pobres mares llurs àngels bressolen
tot refilant les més dolces cançons.
Els ocellets que a l'hivern en condolen
no tenen mare que els faci petons

arraconant

feia temps que tenia ganes de fer un blog, però no em decidia, ara per fi he trobat el moment. potser no es un blog que interessi a ningú, però almenys em distrec una estona i arracono tot el que em fa gràcia.
tot i que no tinc gaire temps per dedicar-m'hi intentaré anar fent alguna aportació.