la festa d'en Rocaguinarda

hem anat a olost a veure la festa d'en Perot Rocaguinarda, el banodoler, una festa molt maca, hi col·laborava tot el poble, i els gegant i tot!!! a les nenes els ha encantat tan l'obra que feien al mig del poble com la ballada que han fet els gegants a la plaça.

tot molt ben ambientat i molt ben preparat. Carrers, actors, extres,... per tot el poble. molt bo un que feia de borratxo, molt autèntic.

sabeu qui era en Perot Rocaguinarda? doncs jo ho he buscat i aquí ho teniu:

Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà a finals del 1582. Va ser el fadristern d'una propietat benestant, ben relacionada i implicada en les rivalitats feudals. Des de ben jove es va veure implicat en lluites entre senyors del bàndol nyerro, amb en Carles de Vilademany com a cap, i del bàndol cadell amb el bisbe de Vic Francesc Robuster anomenat pels seus enemics com «el cadell gros».

Era un bon estrateg: hàbil i audaç. Indiscutiblement posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament; d'altra manera no hagués aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat tampoc se n'hagués sortit de les contínues persecucions a que fou sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Era temut pels soldats i per l'autoritat, estimat per bona part del poble ras, molt odiat pels seus nombrosos enemics i summament respectat per la seva quadrilla.

Més enllà de les nostres terres Rocaguinarda és considerat com a un dels grans bandolers populars europeus comparable al conegut Robin Hood. Ja sabem que és difícil ser profeta a la pròpia terra però no per això hem d'oblidar personatges nostres d'aquesta categoria. Com a bandoler; com a cap militar; com a negociador; com a pertorbador social; i en definitiva, com a personatge històric; ho va ser molt més en Rocaguinarda que cap altre dels bandolers catalans. Però Perot ho ha tingut tot d'esquena per a passar a la història de Catalunya tal com es mereixia i ha estat bandejat durant massa temps per bona part de la cultura catalana. Sort n'hem tingut de Cervantes, del rector de Vallfogona, de mossèn Cinto, de Soler i Terol i de l'imaginari popular per mantenir fresques a la memòria les seves gestes i proeses.

No sabem quan va morir exactament però se suposa que la seva vida fou llarga, consta que encara era viu el 1635. Va marxar de les nostres terres que tenia 29 anys com a cap del bandolerisme català i als 53 anys potser encara era capità a Nàpols. Tota una llarga vida de militar.

Xavier Roviró i Alemany
Folklorista, president del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona
(10-VII-2006)

 ens ha agradat moltíssim, hi tornarem l'any vinent.

perdoneu per les fotos, són fetes amb el mobil... je je!! ;p