Sempre estem condicionats pel que està bé i el que no, però moltes vegades no parem a pensar què es el que realment volem o ens fa feliços. La cosa és complicada.


Es curiós, fa un temps que he comprovat que s’ha de SENTIR sempre.

Moltes vegades m’autocensurava per no ser “infidel” a lo que pensava, als meus principis, que resultaven els meus finals. Fa un temps que intento deixar-me portar per lo que sento en cada moment, i gairebé ho aconsegueixo. Sempre hi ha barreres, però casi ho aconsegueixo.

No es tracta de fer bogeires i deixar enrere tot el que has aconseguit, sinó intentar estar millor amb el que tens, i viure-ho d’una manera positiva. Intentar valorar i disfrutar el que tens cada moment i deixar-te portar per les sensacions noves que apareixen a la teva vida.

i sobretot SENTIR, per no morir en la indiferència